Situat dins el terme municipal de Vimbodí, arrecerat al vessant nord de les muntanyes de Prades, en un bell paratge on hi ha aigua abundant i vegetació frondosa i variada.
Constitueix un impressionant conjunt arquitectònic i es pot comptar entre els monuments monàstics més importants d'Europa.
La història del monestir comença l'any 1151, quan Ramon Berenguer IV donà aquesta terra a l'Abadia de Fontfreda (Occitània) per fundar-hi un monestir cistercenc.
La casa mare va enviar dotze monjos per fer-se càrrec de la nova fundació. Les obres començaren de seguida i el monestir fou consagrat a Santa Maria.
El patrimoni del monestir va anar incrementant-se amb noves donacions del mateix comte de Barcelona i de nobles i senyors.
Durant segles va tenir molta importància, tant des del punt de vista religiós com polític. Pere III el Cerimoniós va elegir el monestir com a Panteó Reial de la Corona d'Aragó.
L'any 1835, amb la desamortització, els monjos han d'abandonar el monestir i les seves terres són venudes en pública subhasta. Comença aleshores una època de destrucció i degradació.
El 1921 és declarat Monument Nacional i a partir de 1930 comença la seva reconstrucció amb la creació d'un patronat per iniciativa del diplomàtic i financer Eduard Toda.
Des de l'any 1940, torna a haver-hi comunitat monàstica. |
El monestir té dues edificacions principals: l'església i el claustre.
El monestir estava envoltat per una muralla, amb diverses portes d'accés. Està format per tres recintes. Al primer s'hi accedeix per la porta de Prades, destinat a activitats agrícoles, i recinte del personal que treballava per al monestir.
S'hi troba la capella de Sant Jordi (1452), bell exemple d'arquitectura gòtica. Al segon recinte s'hi accedeix per la porta Daurada que, entre altres dependències, hi ha les restes de l'antic Hospital de Pobres, la capella de Sta. Caterina (1250) romànica tardana.
I més al sud, ja fora del recinte, el palau de l'Abat. Al tercer recinte hi ha la mongia o dependències internes del monestir. S'hi accedeix per la porta Reial, flanquejada per dues grans torres poligonals. Magnífiques joies arquitectòniques són el claustre major, la sala capitular, el dormitori dels monjos, el palau reial o del rei Martí, la biblioteca, la capella i claustre de Sant Esteve, la sagristia nova....
L'església, construïda en temps d'Alfons I (1162-1196), és de planta basilical i té tres naus. A banda i banda del creuer hi ha els panteons reials.
Podeu trobar més informació a les pàgines del Consell Comarcal de la Conca de Barberà.
|
