El municipi

Vimbodí i Poblet està situat al sud-oest de la comarca de la Conca de Barberà, al límit amb les Garrigues (LLeida) i el Baix Camp (Tarragona). El terme municipal té una extensió de 65,8 quilòmetres quadrats i s'estén pels vessants septentrionals de les muntanyes de Prades, a la vall del riu Milans, afluent del Francolí que, procedent de Vallclara, el travessa en direcció oest-est. Mentre que pel nord-est també el creua el barranc del Tillar, un altre afluent del riu Francolí.

El seu relleu, sobretot la part baixa del bosc de Poblet, està constituït per terrenys àcids i silícics. No hi manquen terres d'argila i tossals de calç.

A la dreta del riu Milans i bosc de Poblet hi brollen nombroses fonts, fins i tot ferruginoses i bicarbonatades. Això motivà la construcció d'un embassament que assegura la distribució d'una aigua potable excel·lent.

La vegetació és frondosa, abundant i variada, i dóna lloc a un paisatge d'un atractiu especial.

La vila està situada a una altitud de 486 metres comprèn, a més, el monestir de Poblet i les antigues granges del monestir (Milmanda, Mitiana, Castellfollit, la Pena, el Tillar i Riudabella), a més del despoblat de Codoç.

L'activitat bàsica dels habitants del municipi és l'agricultura. Les terres de conreu ocupen aproximadament un 32% de l'extensió del municipi. Els conreus principals són la vinya, la producció de la qual es comercialitza mitjançant la cooperativa, els cereals (blat, ordi i civada), els avellaners, les oliveres i els ametllers.

L'activitat del sector secundari es redueix a l'existència d'unes petites indústries: tèxtil, química, fusta...

Una part de la població es trasllada a treballar a Montblanc i Valls.

La població es troba molt ben comunicada: l'autopista de l'Ebre, la carretera nacional 240, i altres carreteres secundàries que la comuniquen amb les comarques veïnes.

L’Ajuntament de Vimbodí va iniciar un expedient de canvi de nom del municipi amb la voluntat d’afegir el topònim de Poblet, de tal forma que es digués VIMBODÍ I POBLET.

Es va fer la corresponent exposició pública i es va trametre tota la documentació a l’Institut d’Estudis Catalans. Aquest va emetre un informe favorable al canvi de nom en data 15 de setembre de 2006. El 6 d’octubre de 2006 el Ple de l’Ajuntament va resoldre definitivament l’expedient.

El dia 22 de novembre de 2006 es va publicar en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya la resolució del conseller que confirmava el canvi de nom del nostre municipi.