AMB EL SUPORT DE:




Parlem de llegendes

LLEGENDA DE LA MARE DE DEU DELS TORRENTS

A la carretera de Poblet, a un quilòmetre de Vimbodí, hi ha l'ermita de la Mare de Déu dels Torrents. La imatge que s'hi venera va aparèixer en un canyar a la vora del torrent d'en Guiot (desprès s'anomenaria torrent de Santa Maria), dins els dominis del monestir de Poblet, al mateix lloc on avui hi ha l'ermita, i per això diuen que se la coneix com Mare de Déu dels Torrents. Va ser un pastor de Vimbodí el que la va trobar, tot i que alguna versió afirma que va ser trobada pel mateix abat de Poblet, i alguna altra sosté que la va trobar l'almoiner del rei Ferran d'Antequera.

 

Fet la descoberta, la van voler dur a Poblet amb gran solemnitat, però la imatge va tornar al lloc de la seva aparició, on aixecaren la capella.

 

Una inscripció llatina, en una llosa a a tocar de la porta d'entrada, recorda així la seva aparició: "En aquesta Santa Casa es venera la imatge de la marededéu, el nom de laqual és del tocant lloc dels Torrents. Aquí en aquest mateix lloc fou trobada dintre d'un canyar l'any 1484".

 

La tradició atribueix a aquesta verge el do de concedir fills a les dones estèrils. Temps enrere, havia estat visitada en processó per diversos pobles de la comarca, en anys de sequera, epidèmies i en acció de gràcies. Al santuari hi havia nombrosos exvots, que foren destruïts durant la revolta de l'any 1936. El més antic era del 1600, i feia referència a un carro que havia bolcat del qual, gràcies a la protecció de la Mare de Déu, tots els ocupants van sortir il.lesos.

Text extret del llibre Llegendes de la Conca de Barberà de  Rosa M. Canela

 

 

 

LES BRUIXES DEL MAS DE MORAGUES

A la partida de les planes de Vimbodí i Poblet, pròxim al bassot d'aigua de la població, hi ha el mas de Moragues, avui deshabitat, del qual s'explica que a final del s. XIX hi van passar fets molt misteriosos.

Sembla ser que els habitants de la masia vivien molt intranquils. A les nits hi havia moviments i sorolls molt estranys, els raïms i tomacons, penjats al sostre, ballaven bruscament durant moltes hores, la tapa de la comuna s'aixecava tota sola, la mula pujava de l'estable fins on dormien els amos, els mobles canviaven de lloc, els gossos bordaven amb desfici, etc.

Pel que també es conta, i després de diversos esbrinaments, van descobrir l'home que provocava aquelles coses tan estranyes, el van fer apallissar i tot es va acabar. De tota manera, es mantenia la creença que al mas hi havia bruixes, i que to el que hi passava n'era obra. En aquesta mas s'hi han gravat diverses psicofonies, i se n'ha fet ressò la premsa.



Text extret del llibre Llegendes de la Conca de Barberà de Rosa M. Canela