Impulsat per AOC

Ajuntament Totes les administracions

Parlem de llegendes

LLEGENDA DE LA MARE DE DEU DELS TORRENTS


A la carretera de Poblet, a un quilòmetre de Vimbodí, hi ha l'ermita de la Mare de Déu dels Torrents. La imatge que s'hi venera va aparèixer en un canyar a la vora del torrent d'en Guiot (desprès s'anomenaria torrent de Santa Maria), dins els dominis del monestir de Poblet, al mateix lloc on avui hi ha l'ermita, i per això diuen que se la coneix com Mare de Déu dels Torrents. Va ser un pastor de Vimbodí el que la va trobar, tot i que alguna versió afirma que va ser trobada pel mateix abat de Poblet, i alguna altra sosté que la va trobar l'almoiner del rei Ferran d'Antequera.

 

Fet la descoberta, la van voler dur a Poblet amb gran solemnitat, però la imatge va tornar al lloc de la seva aparició, on aixecaren la capella.

 

Una inscripció llatina, en una llosa a a tocar de la porta d'entrada, recorda així la seva aparició: "En aquesta Santa Casa es venera la imatge de la marededéu, el nom de laqual és del tocant lloc dels Torrents. Aquí en aquest mateix lloc fou trobada dintre d'un canyar l'any 1484".

 

La tradició atribueix a aquesta verge el do de concedir fills a les dones estèrils. Temps enrere, havia estat visitada en processó per diversos pobles de la comarca, en anys de sequera, epidèmies i en acció de gràcies. Al santuari hi havia nombrosos exvots, que foren destruïts durant la revolta de l'any 1936. El més antic era del 1600, i feia referència a un carro que havia bolcat del qual, gràcies a la protecció de la Mare de Déu, tots els ocupants van sortir il.lesos.

 


Text extret del llibre Llegendes de la Conca de Barberà de  Rosa M. Canela

 

LA LLEGENDA DEL MATRIMONI


Conta una llegenda que un jove vidrier de Vimbodí es consumia per l’amor no correspost d’una fadrina del poble. Tant entestat n’estava que va voler enamorar la seva estimada obsequiant-la amb el gerro més gran i bell que mai hagués sortit de cap forn.


Va esmerçar ingents quantitats de vidre i de bufera per crear una obra d’art sublim, els colors i filigranes de la qual superaven fins i tot els més luxosos ornaments del palau abacial. Però en rebre el present, la noia es va sentir aclaparada per tant de luxe i va rebutjar el gerro: ella era de família humil, i no estava avesada a tanta ostentació. I si de tal mena eren els compliments del seu pretendent, res no tindrien en comú si es casaven.


El noi es va adonar del seu desencert i es va apressar a atiar el foc del forn per poder crear un regal més mesurat i escaient: faria un setrill d’oli i un altre de vinagre, ingredients senzills però indispensables per amanir una vida en comú. Però el jove vidrier havia destinat gairebé tota la pasta de vidre per fer el maleït gerro, així que tan sols va poder crear un únic i petit setrill, que va haver de dividir per dins en dos compartiments diferenciats per tal que pogués contenir l’oli i el vinagre.


En rebre el present, aquesta vegada la noia va quedar admirada per la traça del seu pretendent, qui mogut per l’amor havia aconseguit casar dos líquids en un únic recipient mantenint l’essència de cadascun. Com un matrimoni perfecte.


D’aleshores ençà, els setrills com aquell elaborats als forns de vidre de Vimbodí s’anomenen “matrimonis”. Alguns tenen dos brocs, un a cada costat, i d’altres només en tenen un, per on ragen junts l’oli i el vinagre. N’hi ha de decorats i de més senzills, però tots són igual d’originals i sorprenents. Actualment, és costum a Vimbodí regalar un “matrimoni” a les noves parelles, com a símbol d’unió.


Enric Alfonso Xaruba 


 



LES BRUIXES DEL MAS DE MORAGUES

A la partida de les planes de Vimbodí i Poblet, pròxim al bassot d'aigua de la població, hi ha el mas de Moragues, avui deshabitat, del qual s'explica que a final del s. XIX hi van passar fets molt misteriosos.

Sembla ser que els habitants de la masia vivien molt intranquils. A les nits hi havia moviments i sorolls molt estranys, els raïms i tomacons, penjats al sostre, ballaven bruscament durant moltes hores, la tapa de la comuna s'aixecava tota sola, la mula pujava de l'estable fins on dormien els amos, els mobles canviaven de lloc, els gossos bordaven amb desfici, etc.

Pel que també es conta, i després de diversos esbrinaments, van descobrir l'home que provocava aquelles coses tan estranyes, el van fer apallissar i tot es va acabar. De tota manera, es mantenia la creença que al mas hi havia bruixes, i que to el que hi passava n'era obra. En aquesta mas s'hi han gravat diverses psicofonies, i se n'ha fet ressò la premsa.



Text extret del llibre Llegendes de la Conca de Barberà de Rosa M. Canela