Al terme s'han trobat restes prehistòriques que indiquen que el lloc es trobava habitat des de molt antic. De l'època romana se sap que hi passava la Via Aurèlia. També s'han trobat restes de ceràmica i enterraments.
Durant la dominació dels sarraïns, sembla ser que el territori era zona fronterera. Els sarraïns s'arreplegaven a les muntanyes de Prades i a Siurana, quan eren atacats pels cristians. Quan desapareixia el perill baixaven a les terres de conreu. Segons Carreras Candi, Vimbodí, durant aquesta època, va ser valiat de Tortosa i, segons E. Toda, era un establiment d'àrabs dependent de l'emir de Siurana.
La primera notícia documental data de 1080, quan els comtes Ramon Berenguer i Berenguer Ramon donen a Ponç Hug el territori de l'Espluga de Francolí i anomenen Vimbodí com una de les afrontacions. |
Probablement, fou conquerit per Ramon Berenguer III, ja que el seu fill Ramon Berenguer IV, en la carta de població, datada el 1151, esmenta que el lloc li ha pervingut per herència dels seus pares. Segons aquest document, Vimbodí (Vimbodí i Poblet) queda constituït en vila, sota la dependència directa del comte, sense cap altra mena de subjecció. Se'ls dóna el territori en perpetu alou i, a més, els concedeix l'entrada lliure al bosc, que més tard es dirà bosc de Poblet.
La donació de l'hort de Poblet als monjos cistercencs i la construcció del monestir és posterior a la Carta de Població de Vimbodí, (Vimbodí i Poblet).
El 1172, Alfons I, fill de Ramon Berenguer IV, dóna Vimbodí en feu al monestir de Poblet. Primer empenyora la vila i, més tard, en fa donació per sempre al monestir en lliure i franc alou.
Amb l'existència de la Carta de Població, la vila no acceptà ser feu de Poblet i aquí començaren les lluites i el plet constant que la vila mantingué contra el monestir. |
El 1272, Jaume I confirmà al monestir totes les seves propietats, entre d'altres la vila de Vimbodí (Vimbodí i Poblet). Una altra confirmació és feta l'any 1367 per Pere el Cerimoniós, i el 1410, el rei Martí li concedeix la plena jurisdicció. Malgrat la consideració de Poblet envers Vimbodí, les lluites entre la vila i el monestir van durar segles.
Vimbodí (Vimbodí i Poblet), però, no sols lluità contra Poblet, sinó que participà activament a la guerra dels Segadors i més tard a la guerra del Francès, durant la qual el poble fou saquejat disset vegades. També va sortir molt perjudicada durant les guerres carlines, ja que la vila, de caire liberal, lluità activament contra els carlins.
Com altres pobles de la comarca, sobretot l'Espluga, els habitants de Vimbodí participaren en la primera destrucció del monestir, l'any 1822, i posteriorment l'any 1835, amb motiu de la Llei de desamortització.
Cal afegir que, amb motiu d'aquesta llei, les terres de Poblet foren venudes per l'Estat. El bosc de Poblet passà a formar part del Patrimoni Forestal de l'Estat. I les lluites entre la vila i el monestir s'acabaren. |
